A catza in su sèculu binti – Ars Venandi
Su Supramonte miu
17 Settembre 2020
Ghennàrgiu 2018
17 Settembre 2020
Mostra tutto

A catza in su sèculu binti

Fiat s’annu duamìgia de su sèculu nou, su sèculu 20, un’annu de catza fortunosu chi non m’apa mai a iscarèschere, ma peri un’annu de dolore mannu sena consolu.
Unas cantas dies a pustis de sa “mesu segunda giornada” de sa catza a sa pèrdighe… babbu miu, ghia e amigu de catza dae semper, fiat istadu ricoveradu pro atzertamentos cardiològicos sende chi, pròpiu su domìnigu chi aiant abertu sa catza, si fiat intesu male, e non mi dd’aiat iscoviadu.
Mancari gasi issu etotu m’aiat fatu promìtere de non lassare andare totu in fumu e de pensare a is canes, a sa cane mia Zazà, e a Duscka, sa setter sua.
Dae domìnigu, su primu de mese de ladàmine de su 2000, duncas, fia abarradu solu e, a pustis de una vida passada paris a issu, fiat totu un’àtera cosa.
Sa prima borta solu cun duos canes
Giòbia coladu, siat pro mi desaogare e pro ddos istirare, siat pro bìere si s’intendiant de pari e si fiat cosa mi nde ddos leare fatu totu a is duos, apo provadu a Zazà e a Duscka in unu logu bellu de catza chi abrontat a mare, aerosu e in mesu costa, ma a tretos in paris, unu de is logos preferidos mios pro sa cuàglia, in ue non mancaiant mai pèrdighes e lèpores.
S’intendiat galu su calore de s’istade, ma aiat pròidu pro duas dies e, prus che totu in is costones chi si nche betaiat a mare, fiat deretu de pròere.
S’àera fiat lìmpia, su bentu aiat mundadu e infriscadu totu su logu, e a s’ora podia controllare mègius su logu.
Is canes andaiant bene e non murrungiant s’una cun s’àtera. Zazà pariat chi èssere ghiede a Duscka, sa prus pitica, chi deo aia giai tènnidu modu de valutare e de apretziare in calincun’àtera ocasione catzende cun babbu.
A bìncias de pare, durante totu sa mangianda, aiant agegaladu dòaghi cuàglias, semper acopiadas, lestras e ismalitziadas, espertas pro andare a frusa, agiudadas finas dae su logu malu e dae su boscu crosu, naturale de s’ìsula nostra.
Pro a mie fiat istadu un’ispantu bellu, un’ispetàculu pro is ogros… su de bìdere is duas setters ateneadas tra issas e cumprende∙nde∙si a pare, m’aiat tocadu su coro.
Non dia àere mai pensadu de tènnere gosi satisfatzione dae su traballu de duos assitentes chi catzant paris.
Primu de torrare a sa màchina ddas aia leadas a funtana pro ddas abbarre e pro m’infrascare deo etotu. A probe de in cue, in un’orruàrgiu in mesu a is pedras, acò un’àtera balentia: sena si trobire a pare, nd’aiant istachinadu unu bòlidu de pèrdighes intreu, degheoto pro sa pretzisione, aici medas non ddu dia àere mai crètidu.
Tando aia detzisu de ddoe torrare su domìnigu benente paris cun Zazà e Duscka, pro catzare cuàglias, sa prima e sa prus manna passione mia de catzadore andarinu cun su cane chi parat sa catza chi, pro nàrrere sa beridade, dda prefèrgio a sa catza a sa fera de logu nostru.

Domìnigu 01 de mese de ladàmine 2000
Fiat galu iscuridu cando so arribadu a domo de babbu e de mama, in ue mi so pesadu
Sa die però fiat totu diferente, a cumentzare dae s’istadu de babbu miu, finas a s’iscoramentu chi m’aiat pigadu cando so imbucadu in sa cortìgia pro nde boddire is canes…
Cussos aiant giai cumpresu totu. Giai dae unas cantas dies fia costoende∙ddos eo, ma mancari gasi sighiant a isetare a babbu firmos a dae in antis de su portale… So resessidu a ddos distràere e nche ddos apo carrigados a sa màchina. Duscka fiat abarrada totu su biàgiu comente che allampanda, pompiende is àeras.
Coladas duas biddas e fatos unos sessanta chilòmetros, fìamus lòmpidos a su logu. Su caminu de su sartu, totu istrada bianca, fiat galu prenu de foghes de s’abba chi aiat fatu a note, ma su chelu fiat isteddadu e fiat tirende una frinighedda dae nord-ovest chi, cun su boscu infustu, fiat de grandu agiudu pro s’andamentu de sa die de catza.
In s’ora chi fiat arbeschende m’apo postu is botas, m’apo acapiadu sa carrighera e nd’apo bogadu dae sa bàina su Beretta A301 cal.20 chi m’aiat donadu babbu miu etotu.
Fia andadu a catza de cuàglias, duncas, e mancari chi sa catza fortunosa de sa giòbia colada pro provare si is canes fiant cuncordos, ischia bene ca non diat a èssere istadu fàtzile a ddas torrare a agatare!
Fiant aici intelligentes ca ddis mancait petzi de ischire iscrìere e de lèghere, connoschiant is dies chi sa catza fiat aberta e su domìnigu s’intupinaiant e non nde ddas istacaias prus nimancu cun canes bonos…
Betados is canes, tocaiat in deretura a donare cura, difatis in su paris a costadu de su caminu de propiedade, imbussiadu dae s’orrù e dae su fìlìghe, ddoe podiat èssere istichida calincuna còpia de cussas aes puddinas.
Zazà e Duscka, deretas de intrare, andaiant bene, comente chi èsserent cuncordas dae semper, si ingrugiaiant, s’istesiaiant, si chircaiant… finas a cando in s’oru de su serragu, Duscka, abbrandende su passu a pagu a pagu, si fiat parada.
Sa manna, Zazà, fiat chìrdina, unos canto metros a in fatu… in punta, a pisi idùghida a in antis, isetende sa mòvida de sa cumpàngia.
Deo fia apostadu de costadu pompiende∙mi s’ispetàculu… ma totu paris Duscka partit e posca s’istringhet. Zazà fiat semper cara a issa. Totu in una, duas cuàglias pigant su bòlidu, iscudende una a una banda e una a s’àtera.
Cun una dopieta bastante fàtzile nche dd’aia fata a nde betare duas.
Duscka fiat andada a nde boddire sa prima e Zazà nd’aiat boddidu sa segunda, chi fiat ruda prus a tesu.
Sa prima a nde torrare cun sa cuàglia in dentes fiat istada Duscka… s’àtera inveces pariat comente chi bòllere lassare sa pretzedèntzia a sa prus giòvana e fiat isetende pro retzire finas is carignos suos.
Chie cumentzat bene est a metade de s’òpera… duncas apo sighidu a andare in mesu a cussu paris, in unu tretu prenu de orrù bàsciu ma tèssidu meda, chi poniat a sa proa is cambas, poite, bita s’istajone, fia bestidu a sa ligera. Ma a s’època mi fia acostumadu a mi pònnere is cambales pro non tènnere problemas cun s’ispina istrunchende boscu.
Is canes aiant leadu sa filada giusta e luego aia bidu a Zazà, a conca arta e a passu lèbiu, sighende a andare dereta pro unos cantos metros, posca aiat inghiriadu unu matone e poi si fiat parada cun una firma istravanada.
Duscka a pagu tretu si dd’apresiat istinos istinos pro dd’agiudare.
Non creia a is ogros mios, pensaia totu diversu…
Apo sighidu a abarrare apostadu pro bìere ite sutzediat, e sende chi Zazà fiat galu prantada, deo mi so apresiadu… fia a unu passu dae sa cane, cun sa prus giòvana semper parada … de repente, dae mesu a is pees mios, si nch’est pesada un’àtera cuàglia: su tempus de dda tènnere a mira e nd’est ruta a terra; sa segunda, inveces, m’est tocadu a pompiare acantu si fiat apratada pro nde dda pòdere betare cun calma.
In s’ora chi fia isentende a Zazà pro mi nde dda batire, fia bidende a Duscka, ispostada calincunu metro prus a in antis, prantada che unu palu… sena isetare “s’àtera”, apo apressibiu pro dda servire. Àteras duas cuàglias si nde fiant pesadas lestras: duas iscopetadas a sa prima e cun sa tertza nd’apo betadu s’àtera puru.
Zazà fiat firma a in fatu de mimi isetende cun sa catza in buca… unu fràndigu e nd’arribat Duscka cun sa prima de is duas cuàglias, posca, totu a is duas paris sunt partidas pro nde batire finas sa segunda!
Aia bidu a in ue si fiat istichida s’àteru pigione, in mesu a su mudregu bàsciu e a su fìlighe, a suta de una mata de pirastru, chi m’aia leadu comente singiale.
Unu bentu lèbiu m’aiat suladu in cara, is canes fiant a in anti de a mie faghende sa chirca: si fiant allargados tra issos de una pariga de metros, finas a cando Duscka aiat leadu su fragu allutende… Tando aiat abbrandadu su passu e si fiat aterrada sighende a andare bàscia bàscia… firmende∙si unu ratu e poi torrende a andare… Zazà fiat fatu fatu a issa. S’est ispostada allarghende∙si e poi at torradu s’istrìnghere dae banda contrària. Fiat parada in s’ora chi Duscka, uvretende, cucruiat sa catza.
Fiant una de fronte a s’àtera e deo, de costadu, fia brontu…
Sa cuàglia nd’est sartada casi in pees mios, fiat tropu a presu, tando dd’apo fata istesiare, dd’apo isparada e apo isballiadu su primu tiru… isparu su segundu e infinis cun su tertzu dd’apo lantzada a un’ala e nd’est calada a terra.
In una patrefillu is canes nche ddi fiant in pitzu e Duscka mi nde dd’at batida torra.
Apo mutidu a Zazà pro si dd’amustrare, ddas apo frandigadas totu a is duas, e dd’apo apicada in sa catzadora. Apo torradu a carrigare s’archibusu e soe caladu bie funtana.
Fiant giai is ùndighi e fiat faghende unu calore disessidu, però ssu caminu in betada fiat in s’umbra. Is duos arreses aiant torradu a mòvere, non si boliant firmare, sighiant a chircare, passende in mesu a is rocas, a is crastos, a s’orrù, a su fìlighe e a su cardu agreste.
Poi, a presu de funtana, ant cumentzadu a donare prus cura!
M’est bènnidu a conca cussu bòlidu mannu de pèrdighes chi si nche fiat pesadu gianteri…
Intendia su sonu de s’abba calende, fia alluspiadu dae su sidis deo puru, ma is canes fiant in frusa e deo fia sighende∙ddos atentu… Zazà fiat istada sa prima a cambiare passu, currende e poi abbrandende una, duas, tres bias. Duscka, si nde fiat sapida e si ddi fiat apresiada a bellu e detzisa e in un’ìbitu fiat totu e is duas paradas.
Fiat seguru ca non si trataiat de pèrdighes, bitu s’avolotu normale de is canes. Mi soe apostadu in pitzu de una predàile manna, e in cussu momentu nde fiant essias àteras duas cuàglias chirchende de si fuire… una a manu bona e s’àtera dereta conca a mie.
Apo isparadu de istintu, comente costumu a fàghere ancora, duas iscopetadas una fatu a s’àtera.
Is arreses mi nd’aiant batidu una cuàglia a peròmine e a pustis de dd’as àere frandigadas, nos semus firmados pro torrare bentu.
De is pèrdighes no aiamus agatadu nisciunu arrastu… non faghiat a abbarrare a su calore… is canes si fiant cumportados mègius de cantu m’isetaia, ma in mente tenia semper su pensamentu de babbu miu… Apo leadu su caminu pro mi nde torrare a domo, bolia ischire s’istadu de salude sua e ddi bolia contare comente fiat andada sa die de catza, ischia ca nche teniat meda… No isetaiat àtera cosa…
Congruida
A dolu miu, su domìnigu in fatu, su 15 de mese de ladàmine de su 2000, s’apuntamentu cun sa fera nòbile nostrana, fiat andadu male meda.
Giughia comente a semper su telefoneddu mortu e cando so lòmpidu a domo sua ddoe apo agatadu s’ambulàntzia…. Su 118 nde dd’aiat leadu de presse a s’ispidale de S’alighera.
Cussa fiat sa cunfirma chi no diamus a èssere andados mai prus a catza paris!
A custu dispraghere si nde fiat annantu un’àteru, difatis Duscka aiat sentidu meda sa mancàntzia de su maere suo e si fiat lassada andare…
Mancari totu is isfortzos pro dda torrare a indanimare, a pustis de duos meses, giustu s’8 de ghennàrgiu de su 2001, nos aiat lassadu.
Non mi dd’apa a iscarèschere mai!
Gaici est sa vida.

 

Testi di Efisio Pitzalis – Esperto di lingua sarda Ivan Marongiu

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *